Nous temps porten a nous costums. O més aviat, de vegades a costums que ja es tenien però que havia deixat aturats en l'interior d'un calaix i que tard o d'hora tornen a rebrotar.
Doncs bé, ara és un bon moment per desempolsar aquelles qualitats que restaven adormides per portar-les a aquestes pàgines (perquè no podem obviar el món TIC, ni en aquest cas).
De labors va la cosa... Us prometo que treballar amb les mans s'ha convertit per a mi amb una mena d'obsessió. Sí, sí, de veritat. No hi ha tarda que no m'hi posi.
I el millor de tot: em serveix per fer fora del meu jo l'estrès. D'aquí el títol que he escollit per a aquest nou bloc.
Us presento algunes de les cosetes que he anat fent des de l'octubre passat, quan va tornar a entrar-me la dèria de la creativitat. ;-)
I us convido que aneu seguint les meves entrades però, tingueu en compte que és un remei pel cos i la ment que s'encomana!!!
Tot va començar amb entossudir-me en fer una catifa súper gran de 'trapillo' pel saló de casa. El problema va ser el pes, a mida que s'anava fent gran! Una llargària de quasi bé dos metres per un i mig d'ample van voler dir NOU TROQUES de samarreta reciclada!!! Us ho imagineu, oi? Però estic contenta amb el resultat, certament.
Mentrestant, tenia una resta de llana negra que vaig trobar perfecta per fer-li un coll al Sergi, el meu millor nét del món mundial!
Ep!, i perquè no fer-me'n un també per a mi? Sí senyora, me l'he guanyat.
Després tocava fer alguna coseta per Nadal, ni que fossin boletes i cors amb teles guapíssimes i utilitzant la tècnica del patchwork, clar!
Alhora m'ho feia amb aquesta cortina de fil de cotó de color bisó per les dues finestres que té la porta principal de casa. Doncs apa, patró, ganxet i troques. I aquí en teniu el resultat.
I amb una bufanda tricolor feta per a la meva filla Natàlia amb mitja i punt fals anglès. 'Divina de la muerte!'
Més cosetes de llana, el jersei que vaig fer a dues agulles, també pel Sergi. Va quedar increïble amb això de fer pujar i baixar una cremallera al costat esquerra. Li va agradar molt.
I més catifes de tires de samarreta reciclada o 'trapillo'. Una mica més atrevida en coloraina però és que al vestidor de casa se li adiuen perfectament aquests tons. C'ést voilà!
Uiii, la Natàlia... Va voler una cortina de ganxet igual que la meva però en color blanc. El resultat, espectacular! Llueix d'allò més bé penjant de la porta de la seva cuina...
Després de tanta passió pel 'handmade' per què no comprar-me una màquina de cosir? La de l'IKEA, per començar més que de sobra. I amb una funda súper xula, de moment senzilla que en això del patch m'hi estic iniciant. Així no li entrarà la pols.
Més patchwork. Que la cosa no pari amb aquestes aplicacions que no són més que les 'meves floretes' de tota la vida, combinades amb teles de colors lavanda i cru sobre tovallola de mans lila pel bany de la Natàlia. La té de decoració perquè li sap greu utilitzar-la! ;-)
La meva marona ja no se'n podia estar de demanar-me la seva bufanda blanca com la neu. Llana gruixudeta perquè li abrigui bé el coll, agulles més grans i tota feta en només dues tardes.
Bé, de moment us deixo amb això, que deunidó... Hi ha més coses al tinter però seran per més endavant.
Aniré treballant i les aniré penjant, ok? ;-)
Passeu un bon vespre de dimarts!!!
I aquí teniu el detallet del què us parlo.
.jpg)