Coixí estil vintage, molt fàcil.

Hola a tothom!

Recordeu que dissabte vaig fer un post en el què us parlava de la meva visita al Festival de Patchwork Sitges 2015, oi?, doncs avui he començat per utilitzar una de les peces que vaig comprar a la fira i he fet un coixí molt, molt fàcil, però que m'ha agrada força com ha quedat.

En una de les parades una parella mostrava retalls super guapos d'estil vintage. Em va costar decidir quin escollir, i encara molt més només quedar-me'n un, però al final va caure aquest rectangle en roba de fil en colors grisos i rosats.

El primer que he fet és tallar arran del voltant del rectangle. Després -i perquè quedés enganxat a la funda- he retallat un tros de friselina, l'he col·locat enmig de la peça i l'he planxat tenint en compte les seves mides i les del coixí per centrar-lo bé.

Un cop fet això, la primera intenció ha estat fer-li un filat al voltant amb fil Torzal de Güttermann, però he recordat que tenia una cinta de ganxet molt xula, de color rosa pal, que li aniria molt bé. Així que li he cosit aquesta, donant la volta a la peça.

Per posar-hi un altre detallet al costat esquerre del rectangle he cosit una altra cinta que vaig comprar juntament amb la de ganxet, però aquesta de cotó, fent zig-zag. Per cert, totes dues són de Lulu Ferris, una botiga que m'encanta del carrer Bonaire de Mataró, i que regenta una noia jove encantadora!

Ah, i la funda l'he recuperat d'un tros de cortina blanca de fil que vaig comprar fa mesos a l'IKEA, i el farcit, de mida 40 x 60 cms., també.

Com que no tenia cap cremallera a ma, i menys d'aquestes mides, encara ho he fet més fàcil: he tallat la peça de tela 20 cms. més llarga que els 60 cms. que fa la llargària del farcit, és a dir, 140 cms., i els 20 cms. els he doblegat i cosit cap endins. Així seguirà sent desenfundable.

Amb la màquina de cosir he sobrefilat tota la roba i després he cosit els costats del revés, menys el de l'obertura. Abans de girar-lo del dret he tallat les puntes que fan angle per evitar un gruix de roba als extrems.

Un cop de planxa i... a enfundar.

I aquest és el resultat!

Ja sabeu, si us ha agradat no us oblideu de compartir-lo a les vostres xarxes i, si voleu, podeu seguir-me des d'aquest bloc.

Feliç Dia de Sant Josep, i abraçades a tots els pares! ;-)

Visita al Festival Internacional de Patchwork Sitges 2015

Doncs dissabte no és que fes massa bon dia com per anar cap a Sitges, no... almenys quan varem sortir del Masnou. Però el cuquet de descobrir per primer cop el Festival Internacional de Patchwork em podia més que el fet de mullar-me per la pluja o no. I al final, tot sigui dit, un cop allà el sol ens va acompanyar durant tota la jornada. Veieu els canvis de cel?...

Com us he dit, mai havia assistit a aquest certamen i l'elecció va ser, de bon tros, molt interessant. No vaig visitar les exposicions (anava acompanyada del meu home i vaig pensar que seria passar-me amb ell el fet de tenir-lo tot el dia mirant 'robetes') però sí que vaig acostar-me a totes i cada una de les parades dels expositors, que aquest any ha passat dels 100 estands.

Impressionant la quantitat de persones que visitaven les carpes cap a quarts d'una del migdia! Per poder veure i triar, pràcticament s'havia de fer cua... Però en un parell d'hores les vaig tenir filades totes. Sincerament, el patchwork és un món que desconec una mica (a mi em ve més aviat de mena fer anar les dues agulles i el ganxet) però des que vaig tenir la sort de conèixer la Glòria, -una molt professional i entranyable dona masnovina que col·labora en diferents botigues especialitzades del Masnou, donant cursos- i vaig aconseguir fer l'edredó per bressol gràcies a la seva ajuda, aquesta tècnica m'atrau cada cop més.

Així que, a les fires, què s'hi fa? firar-se, oi?, doncs això vaig fer jo, i més avall veureu els materials que vaig comprar-hi i que em serviran per canviar l'aspecte d'alguns coixins del dormitori; per crear-ne un de nou d'aire vintage per a la meva filla Natàlia, i per reciclar les fundes dels seients del menjador. Més endavant aniré publicant aquí allò que vagi acabant. Ah!, i com que el que més mandra em fa a l'hora de posar-me amb el patchwork és haver de muntar la planxa (que guardo a la galeria de casa i em suposa un rotllo de desplaçar la posta cada cop, al meu talleret de labors) vaig descobrir-ne una de petitona, especial per a aquesta tècnica i, com no!, vaig trobar la solució a les meves mandres...

A banda de la visita al Festival, Sitges té molts atractius innats i encara ens va donar temps a voltar una estona pel passeig; visitar el mirador de l'església i entrar al Cau Ferrat i el Museu de Maricel -això últim recomanat pel company i artista Pere Pascual Martí-.

Un dia complert que va valer la pena, inclòs a l'hora d'assaborir el plat de fregits mariners per a dues persones al primer 'xiringuito' de la història, anomenat així per l'escriptor César González-Ruano, al qual se li té dedicada una placa en una banda de la seva façana. Ho sabíeu?  ;-)

Comencem amb les Trobades Llaneres!

Que m'agraden les labors, és un fet. I que si, a més, ho faig en bona companyia la recepta surt exquisida!

Per tant, -i com que ja feia temps que reunir-me per treballar allò que faig a ma, donava voltes pel meu cap- em vaig decidir a proposar de fer trobades llaneres quinzenals adreçades a tothom a qui li poden, com a mi, enxarxar un punt baix, cafetò i tertúlia. I així ho vaig plantejar a Facebook, creant l'esdeveniment al què vaig anomenar la 1a Trobada Llanera de l'any.

El lloc escollit va ser la cafeteria Àgora del Masnou i la data dijous dia 12 de març, a les cinc de la tarda.

D'esquerra a dreta, la Paqui, la M. Rosa i la Montse, les primeres a arribar!

Penso que aquest va ser un bon inici, així que us emplaço a qui vulgui afegir-s'hi, el pròxim dijous dia 26 de març a les cinc de la tarda i al mateix lloc.

Porteu-vos les labors que tingueu començades o, si no és el cas, llana i agulles de punt o ganxet i una idea. Us ensenyarem com portar-la a terme.

Bon cap de setmana!