Cortina de cotó amb granny squares fets a ganxet

Estava una mica cansada de veure com les cortines blaves del dormitori del Sergi apagaven força la llum a l'interior. Com que, a banda, és el lloc on ell hi fa els deures i hi juga molt amb l'avi, calia convertir-la el més lluminosa possible.

Vaig pensar que apartar les cortines a cada una de les bandes dels finestrals seria la millor solució. Així que, dit i fet, vaig fer un nus a cada terç inferior i queden de meravella. Però el petit problema és que des de fora estava totalment obert al què s'hi feia i què no a l'habitació. O sigui que la millor solució era penjar-hi un parell de cortines curtes (de la mateixa mida que el quadre inferior de cada finestra) de manera que deixessin al descobert la vista de dintre cap a fora i no privessin l'entrada dels raigs del sol primaveral.

Així que, a comprar llana de cotó -a la super botiga entre troques-, en les mateixes tonalitats amb què les parets del dormitori estan pintades, escollint entre tres tons terrosos: -cru, torrat i un marró no massa enfosquit-, i el mateix blau que el del capçal del llit.

Els granny square podrien ser-ne la solució més bona per fer-les ràpid, vaig pensar, i donarien pas al que jo volia, la llum. Així que vaig fer servir un patró ben senzill que us incloc aquí mateix.

Jo el vaig treballar a un sol color

Abans que rés, vaig prendre les mides del forat que queda enmig dels llistons de fusta de cada finestra. En aquest cas, estupendu!, 36 centímetres d'ample per 40 de llarg cada una. Es tractava, doncs, de fer els quadres de 10x10 cms. combinant els quatre colors. En aquest cas, 12 de cada color.

Un cop acabats, els vaig anar combinant segons em va semblar millor.

Després d'escollir l'alineació vaig anar cosint-los entre ells amb una agulla llanera i el color més clar dels fils, per unir-los sobrefilats. Primer un a un fins a completar l'amplada. 

Després, va caldre anar unint les tires fetes per la banda inferior, també una per una i fins a tenir la llargada necessària.

Hi ha diferents formes de cosir els quadres, però personalment m'agrada que les puntades es vegin per la part que serà la cara de la cortina.

Un cop acabada la primera, vaig fer el mateix amb la segona...

I després de finalitzades, només em quedava penjar-les. Una guia petita de les extensibles va fer els honors i... feina feta!

Veieu com els raigs de sol tafanegen a través dels forats?... Perfecte i fàcil! ;-)