Visita al Festival Internacional de Patchwork Sitges 2015

Doncs dissabte no és que fes massa bon dia com per anar cap a Sitges, no... almenys quan varem sortir del Masnou. Però el cuquet de descobrir per primer cop el Festival Internacional de Patchwork em podia més que el fet de mullar-me per la pluja o no. I al final, tot sigui dit, un cop allà el sol ens va acompanyar durant tota la jornada. Veieu els canvis de cel?...

Com us he dit, mai havia assistit a aquest certamen i l'elecció va ser, de bon tros, molt interessant. No vaig visitar les exposicions (anava acompanyada del meu home i vaig pensar que seria passar-me amb ell el fet de tenir-lo tot el dia mirant 'robetes') però sí que vaig acostar-me a totes i cada una de les parades dels expositors, que aquest any ha passat dels 100 estands.

Impressionant la quantitat de persones que visitaven les carpes cap a quarts d'una del migdia! Per poder veure i triar, pràcticament s'havia de fer cua... Però en un parell d'hores les vaig tenir filades totes. Sincerament, el patchwork és un món que desconec una mica (a mi em ve més aviat de mena fer anar les dues agulles i el ganxet) però des que vaig tenir la sort de conèixer la Glòria, -una molt professional i entranyable dona masnovina que col·labora en diferents botigues especialitzades del Masnou, donant cursos- i vaig aconseguir fer l'edredó per bressol gràcies a la seva ajuda, aquesta tècnica m'atrau cada cop més.

Així que, a les fires, què s'hi fa? firar-se, oi?, doncs això vaig fer jo, i més avall veureu els materials que vaig comprar-hi i que em serviran per canviar l'aspecte d'alguns coixins del dormitori; per crear-ne un de nou d'aire vintage per a la meva filla Natàlia, i per reciclar les fundes dels seients del menjador. Més endavant aniré publicant aquí allò que vagi acabant. Ah!, i com que el que més mandra em fa a l'hora de posar-me amb el patchwork és haver de muntar la planxa (que guardo a la galeria de casa i em suposa un rotllo de desplaçar la posta cada cop, al meu talleret de labors) vaig descobrir-ne una de petitona, especial per a aquesta tècnica i, com no!, vaig trobar la solució a les meves mandres...

A banda de la visita al Festival, Sitges té molts atractius innats i encara ens va donar temps a voltar una estona pel passeig; visitar el mirador de l'església i entrar al Cau Ferrat i el Museu de Maricel -això últim recomanat pel company i artista Pere Pascual Martí-.

Un dia complert que va valer la pena, inclòs a l'hora d'assaborir el plat de fregits mariners per a dues persones al primer 'xiringuito' de la història, anomenat així per l'escriptor César González-Ruano, al qual se li té dedicada una placa en una banda de la seva façana. Ho sabíeu?  ;-)